Cold Snap – Bloc sobre la NFL

Ho sento, se’m veu massa el llautó amb això dels Patriots, però és que Tom Brady i Randy Moss s’han 'borrat' de la Pro Bowl i no aniran a Hawaii. El primer, alega una lesió de tormell, i el segon ni tan sols ha donat una excusa. Això és no saber perdre. Algú dubta que si haguessin guanyat haurien anat a Hawai a lluir la temporada perfecta?.

Ha estat una derrota dura, inesperada, a l’últim segon, i injusta per com s’ha desenvolupat la temporada. Però passar olímpicament d’anar a la Pro Bowl és només una mostra de prepotència i menyspreu cap a la resta.[@more@] 

Tweet

Els Giants han guanyat la Super Bowl, encara no m’ho crec. Increïble. La defensa de Nova York li ha fet 5 sacks a Brady, li ha provocat un fumble, i l’ha fet patir de valent. Això ho podíem esperar!, entrava en els plans, i també entrava en els plans que tot i que el partit fos igualat, Brady i els Patriots anirien per davant a l’últim quart. La diferència doncs, ha estat que aquest cop Manning ha estat capaç de guanyar el partit. Allò que tant se li havia criticat, la falta de lideratge, la falta de capacitat per fer drives guanyadors en els moments clau, és precisament allò que Manning ha fet en aquests play-offs, i sobretot en aquesta Super Bowl.[@more@]

Després d’un mal inici de temporada, la defensa de Nova York va començar a funcionar molt bé, i Manning no cometia grans errors, però…. faltava que aportés el plus suficient per guanyar els partits. Ara ja no hi ha peròs que valguin.

Estinc content, no em venia de gust que New England guanyés aquest títol. És cert que els Giants són un equip avorrit a matar, i que els he estat criticant tota la temporada en aquest bloc, però m’agrada que Eli Manning hagi guanyat la Super Bowl. S’ho mereix, ha aguantat moltes crítiques, molts “no serà mai com el seu germà”, i és cert que no ho serà, però ha fet uns play-offs magnífics, i sense dubte ha estat la diferència entre els Giants que van entrar justet als play-offs, i els que s'han endut la Super Bowl. Els Giants han guanyat…, i sense peròs.

Tweet

I com cada any ens farà molta ràbia, perquè pensarem que és absurda la fotuda tradició que tenen els periodistes d’aquest país, de parlar de la Super Bowl i dir-ne el resultat el dilluns al matí, perquè als que no miren mai la NFl els importa tres pepinos, i als que la seguim ens toca molt els pebrots saber-ne el resultat si tenim el partit gravat.[@more@]

Ens explicaran quants litres de cervesa es veuran el nord-americans davant de la televisió, quants quilos de patates fregides, ens recordaran que la Super Bowl és el gran espectacle que paralitza els Estats Units.
Serà l’únic dia en que ens diran el resultat del partit del diumenge, pronunciant noms d’equips que no havien sentit mai abans. Faran allò tan típic de posar l’article en plural davant de la ciutat “Els New England han… ”, o el que és pitjor, traduiran els noms dels equips per dir-nos que “los Patriotas han ganado a los Gigantes”…

Però sobretot ens obligaran a passar la nit en vetlla als que habitualment veiem els partits gravats, als que ens n’anem a treballar a les 5 del matí i mirar partits de matinada ens deixa destrossats per tota la setmana.
 

Tweet

Si la setmana passada vèiem un Lambeau Field completament nevat, aquest cop va ser el torn del gel. Com es podien estar aquells tios amb màniga curta asseguts a la banqueta a 19 sota zero??!!. I el públic?, parats més de 4 hores?. És ben bé que aquesta colla de ianquis ho han de fer tot gran, tot exagerat. Me’n vaig anar al llit que fins i tot a mi se m’havia ficat el fred per tot arreu. Mai més m’impressionarà veure un partit del Barça al camp del Dinamo de Kiev….[@more@]

Els de Nova York van donar la sorpresa en un partit que es va jugar a… 18 sota zero!!. El xoc va estar igualat en tot moment, i quan al tercer quart semblava que els Packers acabarien per desmuntar el joc sòlid i de formigueta dels Giants, els de Nova York van aixecar dues vegades el marcador, i haguessin pogut guanyar a falta de pocs segons, amb un field goal de 36 iardes fallat per Tynes.

I no t’ho perdis, a la pròrroga els Packers van tenir la primera possessió!, però la defensa dels Giants va tornar a ser decisiva, Webster, que havia fallat en el primer touchdown dels Packers va interceptar a Favre ( que va arriscar massa, així és Favre ), i aquest cop sí, molt més lluny, Tynes la va posar entre pals (23-20). Els de diumenge a Green Bay, van ser més que mai, cold snaps…

De moment els Giants han tumbat a tres equips a domicili en aquests play-offs, i sempre amb aquest joc que jugada a jugada, no te n’adones però ja se t’han ficat a la Red Zone. Avorreixen, és cert, però és que ara ja és això o els fastigosos i repelents Patriots.

El petit dels Manning deixarà de ser-ho si completa la proesa, guanyant a New England el diumenge 3 de febrer. Ningú ho espera, tothom ho desitja.

Tweet

Dissabte a la nit vaig començar a mirar el Green Bay-Seattle sense anar clarament a favor de ningú, però amb aquella lleugera simpatia que sempre és té en aquests casos pels dèbils. El partit va començar fatal per Green Bay, Ryan Grant va cometre dos fumbles consecutius, i quan Favre encara no havia pogut gairebé ni dir hut!, els Packers ja perdien 14 a 0.[@more@]En un partit on si no guanyes vas al carrer, començar així de malament pot knockejar a qualsevol. Fa augmentar els nervis, la por i els fantasmes comencen a rondar pel camp. Els Packers però, van demostrar ser un equip molt sòlid.

Va començar a nevar amb ganes sobre el Lambeau Field com si fos un presagi, part de l’atrezzo de l’espectacle. Els Packers van començar a funcionar, i tant per terra com per aire van trepitjar als Seahawks.

No havia vist gaires partits dels Packers fins ara aquest any, però haig de reconèixer que dissabte vaig tenir la sensació de veure a un equip que podia guanyar la Super Bowl. Vaig començar a tenir ganes que els Packers guanyin la Super Bowl. No ens enganyem però, serà difícil, els Patriots continuen guanyant amb sobrietat i prepotència. Llàstima que la Super Bowl no es jugui a Wisconsin…

Tweet

Els play-offs divisionals (els quarts de final) s’han saldat amb dues derrotes inesperades. Els Colts van caure a casa contra San Diego (24-28), tot i haver recuperat tots els seus titulars. D’altra banda els Giants van superar també a domicili als Cowboys de Dallas (17-21). El dia abans Green Bay i New England s’havien mostrat molt superiors als seus rivals. A Hasselbeck se li van creuar els cables quan va començar a nevar sobre Wisconsin (veure imatge, troç de nevada per cert….), mentre als Jaguars se'ls pot atorgar el mèrit de plantar cara a als Patriots. [@more@]

Ja s’han definit per tant les finals de conferència que es jugaran diumenge que ve. A la nacional Green Bay rebrà als Giants, mentre a la conferència americana, els Chargers viatjaran a Foxboro.

Eliminats Cowboys i Colts, només una gran sorpresa evitarà una SuperBowl entre Patriots i Packers. I és que més enllà de ser equips a priori més dèbils, els Chargers i els Giants no saben a hores d’ara si aquest diumenge podran comptar amb diferents jugadors importants. Als Chargers, les lesions que ahir es van fer el QB Rivers i el RB LaDainian Tomlinson, s’afegeixen a la del TE Antonio Gates. Els 3 jugadors més improtants de l’atac de San Diego són dubte, i si jugen podrien fer-ho mermats. Per la seva banda els Giants hauran de frenar el temible joc de passada de Favre i companyia, amb la secundària absolutament desguarnida. Missions difícils, per no dir impossibles…

Tweet

Imagineu un cas. Hristo Stoitxkov ja ha sortit del Barça i ha fitxat pel Parma. Allà no fa gran cosa, però llavors, Mourinho, que està en el moment àlgid com a entrenador del Chelsea, el fitxa. I vès per on, el tio més polèmic sobre la capa de la terra s’amotlla a la disciplina de Mou i torna a guanyar la bota d’or, aquest cop amb rècord de gols inclòs…. Doncs, si fa o no fa, això és el que ha passat a la NFL aquest any amb Randy Moss i Bill Belichick.

[@more@]

Belichick ja tenia un equip molt bo la temporada passada, però aquest any li ha posat la guinda renovant tota l’esquadra de receptors. D’entre els nous fitxatges Stallworth ha tingut un paper discret, però Wes Welker ha estat el jugador amb més recepcions de la temporada, i evidentment, no cal dir-ho, la temporada de Randy Moss ha estat espectacular. El resultat, 16 victòries i cap derrota, tot un rècord. Rècords de touchdowns de passada de Tom Brady, i de touchdowns de recepció de Randy Moss.

El fitxatge de Moss ha estat una jugada mestra de Belichick, una aposta difícil que la majoria condemnava al fracàs a l’inici de temporada.

Moss a New England ha suposat l’encaix del més rebel sota el paraigua del que vol més disciplina. El galàctic que se’n va a aquell equip on l’únic que pot ser una estrella és l’entrenador. No sembla real, però ben mirat, si no es perd mai, mai arriben les discussions.

Probablement aquesta relació tant màgica entre Moss i els Patriots durarà poquet, però de moment ja han batut tots els rècords haguts i per haver, i molt difícil serà que els hi robin el títol més cantat de la història de la NFL.

Tweet

Ja han començat els Play-offs a la NFL. A diferència de la resta d’esports populars als Estats Units, al futbol americà, qui perd, cap a casa. Les eliminatòries no són a 5, ni a 7 partits, sinó a partit únic. Aquesta per a mi, és una de les grandeses d’aquesta lliga. Els play-offs els juguen 12 equips, i els 4 millors eviten la primera ronda.[@more@]

Aquest cap de setmana de reis s’ha jugat la primera ronda, els anomenats wilcard games. Fent cabrioles entremig dels compromisos familiars he pogut veure 3 dels 4 partits. Alguns, això sí, gravats i a trossos.

Els Giants van guanyar a domicili als Buccaneers, i tothom coincideix a elevar la solidesa que va mostrar l’equip de Nova York, però la veritat és que a nivell d’espectador, els Giants de Eli Manning són la cosa més avorrida que et poden tirar a la cara. M’agradaria saber si van fer alguna jugada de més de 15 iardes, perquè tot van ser drives sòlids, pas a pas.

Molt més distret va ser el partit entre Seattle i Washington, almenys a la segona part. Després del 13 a 0 que duien d’avantatge els Seahawks al tercer quart, el partit semblava destinat a ser de marcador baix. Washington va aprofitar però alguns errors de Hasselbeck i va posar-se per davant. Seattle no va perdre el nord, va tornar a domiinar el marcador, i va sentenciar aprofitant turnovers. El Seattle-Green Bay d’aquest dissabte serà un partit de no perdre’s.

També trepidant va ser el Pittsburgh-Jacksonville. Els Jaguars van guanyar als Steelers a domicili, tot i que una errada arbitral en un pass interference mal assenyalat, va estar a punt de fer tornar cap a casa als de Jack Del Rio poc abans d’acabar.
L’emoció va ser present en els moments finals, com per exemple en una carrera èpica en quart down de Garrard.

Tweet

New England ha tancat una temporada regular sense cap derrota (16-0). Abans només ho havien aconseguit els Dolphins l’any 1972, però en aquell moment la temporada regular constava de 14 partits, cosa que per tant, fa única la proesa de l’equip de Belichick.[@more@]

Em trec el barret clar que sí, però no puc negar que els Patriots 'm’enbafen'. Estic una mica tip de la prepotència que gasten, tant al camp com a la banda. Ja sabem com són els americans, però no m’agrada veure com el propietari baixa al vestuari, i es posen tots en cercle com si ja haguessin guanyat la SuperBowl. No m’agrada que facin samarretes amb l’UNDEFEATED, i si alguna cosa em farà aixecar de la cadira aquests play-offs, serà veure’ls perdre.

Tant de bo sigui al play-off divisional, Roethlisberger rememorant la temporada en la que va guanyar la SuperBowl, o els Jaguars que han acabat la temporada regular en clar ascens.

Però si no és així, res em faria més feliç que una remuntada a la final de conferència com la de l’any passat, quan a la mitja part els Colts perdien 21-3, i es repetia la pel.lícula de sempre, els Patriots que arribaven de tort als play-offs, però que sempre acabaven guanyant a les rondes finals. L’any passat els Colts van guanyar finalment el títol, i semblava llavors que aquesta havia estat una lliçó que New England mai oblidaria. Potser serà així; segurament serà així, però tampoc m’estranyaria que entre tant de rècord i tanta superioritat, els Patriots haguessin perdut la memòria.

No puc amb tu Bill Belichick…

Tweet

Per primer cop m’he colat en una final d’una lliga fantasy. I va ser d’una forma realment emocionant. Diumenge la jornada es va tancar amb un clar avantatge del meu contrincant (18 punts). Ell ja havia esgotat tots els seus jugadors, i a mi només em quedava una carta… però quin as!. El rookie de l’any, el que m’ha empès fins als play-offs: Adrian Peterson. Tot podia passar, perquè no oblidem que sortia d’una lesió, i que la setmana anterior havia punxat estrepitosament (0 punts).

[@more@]Peterson va començar el partit contra Chicago amb molts problemes per guanyar iardes. La defensa dels Bears, que el va patir de mala manera en el partit d’anada a Ilinois tenia molt clar que l’havia de parar, i jugava amb els linebackers molt tancats i pendents d’ell.
Afortunadament un big play protagonitzat pel joc de passada de Minnesota va ser aturat a la iarda 1, fet que va servir en safata el primer touchdown a Peterson. 6 punts al calaix!.
A la segona part les coses no milloraven, però en una nova situació a la red zone i en tercer down, Peterson va fer una finta sensacional que li va donar el segons touchdown. Tot i que no va arribar a les 100 iardes de carrera, al final va sumar 20 punts fantasy que em van donar l’accés a la final.

Tweet