Ja han començat els Play-offs a la NFL. A diferència de la resta d’esports populars als Estats Units, al futbol americà, qui perd, cap a casa. Les eliminatòries no són a 5, ni a 7 partits, sinó a partit únic. Aquesta per a mi, és una de les grandeses d’aquesta lliga. Els play-offs els juguen 12 equips, i els 4 millors eviten la primera ronda.[@more@]
Aquest cap de setmana de reis s’ha jugat la primera ronda, els anomenats wilcard games. Fent cabrioles entremig dels compromisos familiars he pogut veure 3 dels 4 partits. Alguns, això sí, gravats i a trossos.
Els Giants van guanyar a domicili als Buccaneers, i tothom coincideix a elevar la solidesa que va mostrar l’equip de Nova York, però la veritat és que a nivell d’espectador, els Giants de Eli Manning són la cosa més avorrida que et poden tirar a la cara.
M’agradaria saber si van fer alguna jugada de més de 15 iardes, perquè tot van ser drives sòlids, pas a pas.
Molt més distret va ser el partit entre Seattle i Washington, almenys a la segona part. Després del 13 a 0 que duien d’avantatge els Seahawks al tercer quart, el partit semblava destinat a ser de marcador baix. Washington va aprofitar però alguns errors de Hasselbeck i va posar-se per davant. Seattle no va perdre el nord, va tornar a domiinar el marcador, i va sentenciar aprofitant turnovers. El Seattle-Green Bay d’aquest dissabte serà un partit de no perdre’s.
També trepidant va ser el Pittsburgh-Jacksonville. Els Jaguars van guanyar als Steelers a domicili, tot i que una errada arbitral en un pass interference mal assenyalat, va estar a punt de fer tornar cap a casa als de Jack Del Rio poc abans d’acabar.
L’emoció va ser present en els moments finals, com per exemple en una carrera èpica en quart down de Garrard.
