Si la setmana passada vèiem un Lambeau Field completament nevat, aquest cop va ser el torn del gel. Com es podien estar aquells tios amb màniga curta asseguts a la banqueta a 19 sota zero??!!. I el públic?, parats més de 4 hores?. És ben bé que aquesta colla de ianquis ho han de fer tot gran, tot exagerat. Me’n vaig anar al llit que fins i tot a mi se m’havia ficat el fred per tot arreu. Mai més m’impressionarà veure un partit del Barça al camp del Dinamo de Kiev….[@more@]
Els de Nova York van donar la sorpresa en un partit que es va jugar a… 18 sota zero!!. El xoc va estar igualat en tot moment, i quan al tercer quart semblava que els Packers acabarien per desmuntar el joc sòlid i de formigueta dels Giants, els de Nova York van aixecar dues vegades el marcador, i haguessin pogut guanyar a falta de pocs segons, amb un field goal de 36 iardes fallat per Tynes.
I no t’ho perdis, a la pròrroga els Packers van tenir la primera possessió!, però la defensa dels Giants va tornar a ser decisiva, Webster, que havia fallat en el primer touchdown dels Packers va interceptar a Favre ( que va arriscar massa, així és Favre ), i aquest cop sí, molt més lluny, Tynes la va posar entre pals (23-20). Els de diumenge a Green Bay, van ser més que mai, cold snaps…
De moment els Giants han tumbat a tres equips a domicili en aquests play-offs, i sempre amb aquest joc que jugada a jugada, no te n’adones però ja se t’han ficat a la Red Zone. Avorreixen, és cert, però és que ara ja és això o els fastigosos i repelents Patriots.
El petit dels Manning deixarà de ser-ho si completa la proesa, guanyant a New England el diumenge 3 de febrer. Ningú ho espera, tothom ho desitja.
